Les irregularitats en la superficie del planeta que s’havien identificat com a colades de lava l’any 2024 es deurien a canvis en l’angle del satèl·lit, segons l’article.

Un equip d’investigadors amb participació catalana ha publicat un article científic a la revista Nature Astronomy on es qüestionen les evidències aportades per una investigació que demostrava erupcions volcàniques recents a Venus, publicat fa 2 anys amb gran repercussió mediàtica (Sulanese et al., 2024).

L’article del 2024 identifica algunes irregularitats en les dades del radar de la missió Magellan (1989-1994), i les atribueix a possibles colades de lava que haurien aparegut durant els anys que el satèl·lit va orbitar Venus. Aquests fluxos de lava es localitzarien en dues regions del planeta: el volcà Sif Mons, i la planura volcànica Niobe Planitia.

En resposta a aquest estudi, un equip d’investigadors experts en la missió Magellan ha publicat aquest mes d’abril un segon estudi adduint que, per bé que hi ha evidències científiques que demostrarien l’activitat volcànica actual de Venus, les proves de l’estudi del 2024 no tenen una base prou sòlida.

“Les anomalies entre les imatges de radar que es mostren en l’estudi de Sulanese et al. es podrien atribuir als canvis en l’orientació del radar en els diferents passis”, explica Gerard Gallardo i Peres, científic planetari a l’Imperial College de Londres i a isardSAT, una empresa d’Observació de la Terra de Barcelona. “Els contrastos com els que identifiquen a l’estudi poden succeir quan el mateix terreny s’observa dues vegades amb un angle del radar substancialment diferent. A més, el context geològic d’aquestes zones fa força qüestionable l’existència dels nous fluxos de lava que proposen”, afegeix Gallardo i Peres.

Recreació del flanc occidental del volcà Sif Mons a Venus, amb una exageració vertical de x10, on es mostren fluxos de lava més joves en color magenta estenent-se cap a l’oest des del cim. Imatge realitzada a partir de dades altimètriques del registre topogràfic global de Magellan (GTDR).

Entendre Venus per comprendre l’evolució de la Terra

L’estudi recent posa èmfasi en la importància d’aquests matisos a l’hora de demostrar de manera fiable qualsevol canvi geològic a Venus. “En el context de la detecció de canvis amb radar, és fonamental diferenciar entre una possible activitat geològica, i qualsevol distorsió provinent de canvis en el sensor o en el processament de les dades”, explica l’investigador. “A la Terra, comparar imatges de radar de diferent característiques és un procés que encara té molt camí per recórrer. A Venus, amb les dades que tenim actualment, és molt difícil concloure res amb el rigor científic necessari. Per això són tan importants les noves missions.”

Les properes missions a Venus amb un radar en òrbita (EnVision, liderada per l’Agència Espacial Europea; i VERITAS, capitanejada per la NASA) prendran mesures topogràfiques amb la mateixa resolució que les imatges de la missió Magellan, fet que permetrà quantificar rigorosament erupcions volcàniques per tot el planeta.

Venus és el planeta del sistema solar més semblant a la Terra, però té una atmosfera amb unes condicions molt diferents. Això es deu, en part, a l’activitat volcànica del planeta. “Entendre la cronologia d’aquesta activitat ens donarà informació sobre l’origen de les condicions climàtiques extremes del planeta. D’aquesta manera, ens ajudarà a preveure el comportament del clima de la Terra, i de l’evolució dels planetes terrestres fora del sistema solar” afegeix l’investigador.º